Ei Suricates!

Us heu adonat? Sí, sí, vosaltres! Ja torna a ser divendres....!!!! Una setmana més que passa i que hem pogut seguir en contacte gràcies al blog, s'ha de reconèixer aquest avantatge tecnològic...

Tot i que sabeu...ens trobem amb molts sentiments contraris, sabem que hem de quedar-nos a casa i així ho fem, però ens agradaria tant una cosa... no us ho imagineu com ens agradaria...

Que us imagineu què és?... Espera Carles crec que he sentit algú que ho ha endevinat i li ha dit al seu pare, escolta un altre... i li diu a la germana...

Sí, sí, ho heu encertat, ens agradaria tornar a l'escola, a compartir rialles, bones converses, aprenentatges conjunts i tantes bones experiències... i sabeu que, avui divendres trobarem a faltar un moment molt especial... els nostres comiats de cap de setmana, les abraçades i encaixades de mans a la porta, i perquè no també de colzes...

En definitiva, us enyorem i trobem a faltar a cada un de vosaltres, és per això que ens encanta seguir els vostres comentaris al blog, les vostres respostes a les tasques i com parleu entre vosaltres i amb nosaltres, us encoratgem a seguir participant fins que tot això s'acabi, bona feina, nois i noies!

Abans d'acomiadar-nos us explicarem un secret... no ho dieu a ningú eh!!!  Avui a la tarda, si entreu al blog, trobareu una sorpresa, a nosaltres ens ha fet molta il·lusió preparar-la, esperem que us agradi.

Ara sí, ens acomiadem fins a la setmana vinent.
Una abraçada ben forta i milers de petons per tothom.

Us estimem,
Carles i Noelia